Operació: ENTREGAR PROJECTE! {2ª etapa (1 de Setembre): Agres-Alcoi}

BON DIA!!

          

Aquest és el "panorama" que tinc quan em sona l'alarma per a continuar la meua particular "hazaña". Em desperte i veig a 3 senderistes que comencen el seu ascens al cim del Montcabrer. Com és lògic es queden un poc flipats quan em veuen en tota la "paraeta montà". Bé, ningú m'ha furtat res i comence a recollir tots les meues pertinències i reprenc el camí cap a Alcoi. Com volia fer nit al Montcabrer i no em va donar temps, vaig decidir muntar i baixar per l'altra banda de la Mariola.

D'es d'on estava busque la pista que puja fins el refugi; al principi anava bé perque estava relativament fresquet i podia anar tirant, però el mal de cul que tenia era prou molest, així que faig gran part de la pujada caminant i arrossegant la bici. Veig el Benicadell d'es d'una prespectiva que no recordava (ja que feia molts anys que no muntava per aquesta pista, l'última fou amb mon pare un dia que estava de neu fins els genolls), els núvols formàven una espècie d'ones deixant la muntanya tallada per la meitat.

Continúe tirant amunt fins aplegar al refugi, i tire per la pista que està la cadena, trams damunt la bici i altres caminant. En el creuament tire tot recte i més avant trobe un pal indicador d'Agres i Cocentaina pel PR CV-37. No tinc bateria al mòbil GPS i el camí directe a Alcoi no el conec, així que, decidisc tirar pel PR. Al principi prove a anar baixant (malament) damunt la bici però és una senda per a caminar i està difícil, així que vaig caminant i em trobe a 5 o 6 xavals que van cap amunt. Em dixen passar i duen: "mira, ixe a dormit en la serra". Total, un bon rato cap a baix fins que em trobe 2 o 3 passos on he de reballar la bici davant meua per a poder baixar. Em trobe un parell de fonts on carregue aigua, de la 1a brolla poca aigua. La 2a està fresca i bona, hi ha uns escalons i més cap a baix.

Ja porte més d'una hora baixant i estic fins els nasos, comence a agobiar-me per si no em dóna temps a entregar, però el meu cap em diu que he de baixar i arrivar com siga, però ARRIVAR. Més avant em trobe un home on li pregunte si falta molt per al poble, em diu que encara un ratet i que alguns trams estan difícils per a anar amb bici, així que em faig la idea i vaig tirant,com puc.

Quan porte unes 2 horetes una caseta on pense, "ahí ha d'aver alguna pista o carretereta", conforme la trobe tire tot "loko" cap a Cocentaina, on ja sabia que em quedava molt poc. Creue el poble per l'Avinguda del País Valencià (antiga carretera N-340, per no variar!) amb una calor sufocant. Continue tot recte i mirant cap a baix, per a no vore el que falta i per a relaxar un poc el coll.

Per fi aplegue a Alcoi, a l'altura de la gasolinera que hi ha al costat de l'estació de trens li cride a Pau (el meu antic company de pis) per a saber si està allí, em contesta que sí i vaig com una fona. Aplegue al pis, em dutxe en 5 minuts i m'en vaig al despatx del meu tutor del projecte, em signa uns fulls i M'EN PUJE CAGANT LLETS A SECRETARIA A ENTREGAR-LOS i ja sóc ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL, ESPECIALITZAT EN QUÍMICA!!!!