ENHORABONA A TOTS ELS MAKINES QUE ACABAREN LA MiM

L¡any que bé esperem estar ahi en tots volsatres!!!!!!!!

MaMoVa. Part II

Doncs bé arribat aquest punt, començarem de nou una ascensió al 2on pic de la prova, aquesta vegada amb uns 1300metres.
En aquesta pujada baixarem l'alt nivell que duiem per a les nostres condicions, però no aplegavem a despenjar-nos massa.
Ferem pic i començarem la baixada per la pista que uns metres més avant és feia senda. Ahi començaren els nostres problemes i en un descens que al reconeixement gastarem 45minuts asi emprarem més d'una hora, pel cansanci acumulat i per rampes als abductors d'un de nosaltres, aplegarem a Osset i ens agafarem a un grup que anava més lent, practicament caminant, però també ens pergueren. Ens passaren 2 parells, competidors nostres directes a aquesta categoria i els nostres vells amics de Xàtiva que haviem passat al km3.
A la pista que ens portava d'Osset a Artaj ens juntarem amb 3 amics i ajudarem a un d'ells a alçar-se després d'haver caigut a la baixada.
Finalment arribarem a Artaj i ahi canvià la història, arreplegarem els pals i començarem a muntar per un estret però molt bonic sender, acurtant distàncies amb els que ens havien passat abans, inclús agafant a una de les parelles.
Arribarem al km 33 i ahi estava el temut tallafocs!!!jo el pujà amb els dos bastons com si acavés de començar la cursa, no sé d'on però m'ixqueren unes forces sobrenaturals que ferem que deixarem els nostres 3 amics darrere. Feu un poquet de temps fins que aplegà el meu germà amb el xic que abans havia caigut i enfilarem l'últim sender. Com teniem els genolls molt resentits i jo estava amb l'ànim pujat decidirem caminar a bon ritme, i conseguirem així retallar distàncies a la gent de davant, inclús adelantar algú que la cursa se li estava fent massa llarga.

Finalment al vore la gent que estava en l'encreuamet ens donà una gran alegria, ja que sols ens faltava l'últim km. No ho pugue evitar i després de passar per última vegada els nostres 3 companys de l'últim tram i conseguir correr l'últim km amb un dolor terrible als genolls, notà que els ulls s'estaven fent humits per l'emoció. Entrarem al carrer principal del poble i la gent que ja havia acabat anava animant-nos, fins que altra vegada els nostres amics de Xàtiva ens donaren l'última espenta per arribar a la meta. On després de girar l'última corva, 3 persones importants per nosaltres estaven esperant-nos per fer-nos el final més alegre.
Possada de medalles conmemoratives i rises d'esgotament fins arribar a la dutxa.
Una grandissima experiència, on l'unic que trobarem a faltar fou millor avituallaments, però pel demés exel·lent.
Gràcies a totes aquelles persones que ens animarem per así abans i després de la cursa, pel twitter, pel carrer...
Esperem pronte oferir-vos noves noticies.
Una forta abraçada per tots i gràcies per les 1000visites!!!!!!!!!!!!!!!!!!

MaMoVa 17/4/2011. Part I

El diumenge passat per fi va aplegar el gran dia, el 17 d'Abril que tant esperàvem.

Vam aplegar a La Pobleta cap a les 8:30 del matí amb una temperatura espectacular, 1,5ºC! Vam deixar el cotxe a la part de dalt del poble i vam baixar a les taules de l'organització per a arreplegar els xips solament, ja que ja teniem els dorsals, les samarretes, la braga i la gorra.
Quan estàvem allí ens vam adonar que ens faltàven els bastons, no podiem ixir amb ells per norma de la cursa, però podiem deixar-los a l'organització i aquesta els portaria al kilòmetre 33,5. Vam tornar a pujar on estava el cotxe per acabar de preparar-nos i agafar els bastons. Quan vam tornar a baixar faltàven uns 5 minuts per a que començara la marató i no haviem ni calfat i un nosaltres no portava encara ni el xip. Som una banda.

Abans de començar la típica foto de l'eixida,no? "Bateria agotada" a que cony fem de la camareta tota l'estona sense poder utilitzar-la?... al final de la motxilla!!!!!! Seguim sent una banda.

Comencem la carrera, hi ha prou gent animant per a les hores i les temperatures que fa per aquestos llocs. Una volta al poble i ens desviem per una pista forestal que a partir del km 2 començara a picar amunt fins dalt del primer cim.
Cap al km3 vegem a dos grans referents per nosaltres en este esport: Toni i Mercedes. Ens saludem i els passem. En estos moments passavem molta gent perque aqest tipus de terreny sens dona prou be (pista amb pujada no massa pronunciada).
Apleguem al km 6: primer avituallament, i al 8 iniciem l'ascenció final fins el km 12 en la que ens introduirem a un pelotó marxador-corredor que ens porta a molt bon ritme fins dalt.


 Una volta aplegat al km 11,5 passem el primer control de temps (1:34:30) i comencem a baixar durant una hora sense parar, fent la mitja marató, passant per Andilla, amb un temps prou bo (2:36:02).