Sensacions!

Sense adonar-te quan plou hi ha alguna extranya sensació que s'introdueix al més adintre del teu cor sense donar cap explicació i et fa que no vuiguis eixir a correr per cap de les maneres, i menys encara per la muntanya.
Ahir, cansat d'este procés de plutges i amb la meta d'estar apunt per la mitja marató de la serra d'Oltà de Calp, conseguí trencar aquesta barrera i sortir a correr 45 minutets mentres plovia i era fosc.
Pujant al castell de la nostra ciutat, per la nevera, les sensacions eren de cansanci, degut al desnivell+, però les gotes de plutja que veia a la llum del meu frontal, li donaven un aire d'aventura especial, i que dir del tram de PR que transcorre entre la porta de Ponent de la muralla i el Portet, on hi ha molta roca, i banyada, es convertia en gel. Molt emocionant, mirant sempre on xafaves, anant a cuclilles, buscant senyals del camí per tal de no perdre'l, lluitar contra la llum que produeixen els ulls dls gats al reflex del frontal...Una experiència preciosa, que espere no oblidar massa prompte per poder tornar a vencer la sensació que et produeix la plutja.
Una forta abaçada a tots el seguidors i la més sincera enhorabona a tots aquells craks que este diumenge conseguiren acavar la marató de València i la K25, esperem estar prompte a alguna d'estes dues proves amb vosaltres.

Ens vegem a les muntanyes!